El president ucraïnès, Volodymyr Zelenskyi, assistint aquest dijous a Granada (Espanya) a la reunió de la Comunitat Política Europea, va intentar convèncer als alts representants dels països del continent, que si es produeix un congelament de la guerra a Ucraïna, Rússia tindrà l'oportunitat de reconstruir per a 2028 el seu potencial militar i podrà envair altres països, com les repúbliques postsoviètiques on es troben contingents militars russos o уls països bàltics. Segons V. Zelénskyi, les ambicions de Moscou són clares: apoderar-se d'un espai imperial encara major que el que té i impedir que Europa es converteixi en un espai de nacions lliures i democràtics, en resum, destruir la unitat europea.
Per a emfatitzar les seves afirmacions, el mandatari ucraïnès va afirmar que aquestes es basaven en informació precisa del seu servei d'intel·ligència. No hauria d'haver-ho fet, perquè no es pot dir que els serveis d'intel·ligència hagin actuat adequadament (per a no dir que van errar estrepitosament) en el cas d'aquesta invasió russa; en la vigília de la mateixa van negar la possibilitat que es produís, un cop començada van assegurar que duraria setmanes i enguany van predir que a l'estiu Ucraïna estaria a Crimea…
Més convincent, en qualsevol cas, va ser l'al·lusió a la seva recent visita als EUA, on va mantenir converses amb el President Joe Biden i amb congressistes de tots dos partits i cambres del Parlament (per a assegurar-se que l'ajuda a Ucraïna no dependrà del resultat d'eleccions). A diferència de la seva tradicional crida a ajudar a Ucraïna, perquè defensa la democràcia i la llibertat arreu del món, va exhortar a no trencar la unitat amb els EUA, que "recolzen plenament la defensa de la llibertat i comprenen que Rússia, així com altres enemics del nostre mode de vida, pretenen explotar els efectes de les tempestes polítiques per als seus propis fins. És important ara a Europa no amagar les nostres veles del vent, intentant esperar que passi la tempesta, sinó estar al costat dels Estats Units en aquests temps regirats".
Els mitjans espanyols van assenyalar que el cim se celebrava en un moment marcat pels dubtes sobre la unitat europea en el subministrament d'armes a Ucraïna, que per mitjà dels seus polítics ha contribuït, en certa manera, a aquests dubtes. El mateix president V. Zelenskyi, en el seu discurs davant l'Assemblea General de les Nacions , va parlar d'“alguns països que aparenten fer costat a Ucraïna i no ho fan de veritat”, amb el que ajuden, en definitiva, a Moscou.
En aquesta al·lusió es va reconèixer a Polònia, que havia insistit a no aixecar la prohibició d'importació de productes agrícoles ucraïnesos. Això sembla estrany, sent Polònia el millor aliat d'Ucraïna, però la veritat és que, quan van quedar bloquejats els ports ucraïnesos, es va facilitar el trànsit de cereals bloquejats a través de la Unió Europea. Però alguns traders es van aprofitar de la situació i van vendre els seus productes agrícoles a Polònia a baix preu. Segurament, en aquesta compravenda il·lícita estaven implicats agents de les dues parts, però els que van sofrir el perjudici van ser els pagesos polonesos. Això va permetre, a més, que Putin digués posteriorment que gairebé res del que havia de sortir dels ports va arribar als països pobres, sent aquests subministraments el principal argument per a crear el famós corredor de seguretat en la Mar Negra. No obstant això, les autoritats d'Ucraïna van preferir protegir els seus agrobarons i demandar a Polònia davant l'Organització Mundial del Comerç per violar la llibertat de comerç. Davant aquesta actitud poc amistosa, Polònia va decidir deixar de subministrar armes al país veí en guerra, al·ludint les seves pròpies necessitats de defensa.
Quan una guerra es prolonga per molt de temps, la societat adapta la seva vida a ella i els que viuen del lucre s'aprofiten de qualsevol oportunitat sense cap remordiment.
El més ferm dels donants, els EUA, tampoc està lliure de dubtes. Diversos polítics d'alt rang han expressat la seva preocupació sobre la forma en què arriba l'ajuda al destinatari final, els defensors d'Ucraïna.
Últimament, el *Viceconsejero de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Mike *Pyle, va enviar una carta a la Plataforma de Coordinació de Donants (amb còpia al primer ministre d'Ucraïna i l'Oficina del President) amb una llista de reformes que Ucraïna ha de realitzar per a continuar rebent ajuda militar. El document resumeix els canvis necessaris amb terminis per ordre de prioritat: 0-3 mesos, 3-6 mesos, un any i 18 mesos. És a dir, si Ucraïna no implementa les mesures pertinents dins dels terminis establerts, deixarà de rebre ajuda militar.
Les reformes se centren en el funcionament dels Consells de Supervisió de les empreses estatals, els organismes anticorrupció (la Fiscalia Especialitzada Anticorrupció, l'Oficina Nacional Anticorrupció d'Ucraïna, l'Agència Nacional de Prevenció de la Corrupció, etc.), el Consell Superior de Justícia i el poder judicial en general. Els canvis en la labor del Ministeri de Defensa d'Ucraïna i de tots els organismes de seguretat i ordre públic també figuren entre les prioritats a un any vista.
L'espai favorable a la corrupció s'amplia en la mesura que s'allarga la guerra. Aquesta tendència també afavoreix a l'agressor terrorista: mentre més es corromp l'adversari, més a prop està la possibilitat que arribi a un acord amb l'agressor. Per això la lluita contra l'enemic intern, la corrupció, ha de ser tan implacable com en el front contra l'invasor i els seus col·laboracionistes. Tindrà èxit en la mesura que sigui secundada pel poble. Això es veu en el front militar. En el front interior, només cal que el poder s'hi atreveixi. Tot seguit tindrà el màxim recolzament del poble.
